09/01/2012: Carol López i Dolo Bertrán contra la paret
Ens visiten dues dones destacades del panorama teatral. D'una banda, la dramaturga i directora Carol López (actualment al capdavant de La Villarroel), que en la seva trajectòria ha demostrat una gran habilitat per a la còmedia. Ho torna a fer en el seu nou text, Res no tornarà a ser com abans. La cara principal de l'obra és Dolo Bertrán, coneguda també com a cantant del grup d'èxit Pastora; una dona, però, que no es cansa mai del món de la interpretació. Juntes semblen formar un tàndem perfecte. Ara les posem contra la paret.
Categories: General
22/12/2011: Bon Nadal!
Els She & Him i tot l’equip del programa us desitgem un bon Nadal i que gaudiu tant com pugueu de l’ànima d’aquestes festes. Tornarem al gener amb forces renovades. Fins al 2012!
Categories: General
28/11/2011: Estopa contra la paret
No creiem que els facin falta gaires presentacions a aquestes altures. Si de cas, la millor notícia que podem donar és que els germans Muñoz continuen en forma. I, a més, reinventats en la seva versió 2.0, explorant sons i influències fins ara inèdites en la seva música. Ja tenen anunciat un concert al Palau Sant Jordi que es preveu multitudinari. Estopa tornen per la porta gran.
Els hem posat contra la paret, i aquí us deixem les respostes: escrites a mà, amb la naturalitat que els caracteritza.
Els hem posat contra la paret, i aquí us deixem les respostes: escrites a mà, amb la naturalitat que els caracteritza.
Categories: General
21/11/2011: Jordi Galceran contra la paret
És inevitable demanar-se si existeix un "mètode Jordi Galceran" quan tenim al davant aquest dramaturg. Seu és el text, d'èxit multitudinari i mundial, d'El mètode Gronhölm. Ara torna amb Burundanga, un text que casa, amb una gran dosi d'humor, una història amorosa amb ETA. És una obra que també fa olor d'èxit. Posem contra la paret un dels nostres autors més sòlids i sol·licitats:
Nom i Cognoms: Jordi Galceran Ferrer
Edat: 47
Lloc de naixement: Barcelona
Un lloc per viure: Barcelona
Quina altra vida t'agradaria viure? M'agradaria ser dona
Un dramaturg de referència: David Mamet
Un llibre per rellegir: Moby Dick, de Herman Melville
Un actor/actriu predilecte: Jordi Boixaderas
Un espectacle teatral per recordar: El temps i els Conway, de J.B. Priestley, en el muntatge de Mario Gas al Teatre Condal
Una pel·lícula que t'hagi tocat l'ànima: Blade Runner, de Ridley Scott
Una cançó/peça musical que t'hauria agradat compondre: Tears in heaven, d'Eric Clapton
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t'agradaria col·laborar: Halle Berry
Una injustícia cultural: En la cultura no hi ha lleis i, per tant, no hi ha injustícies
Què t'anima? Walk of life, dels Dire Straits
Què et desanima? Veure el Barça jugar bé i no marcar ni un gol
Nom i Cognoms: Jordi Galceran Ferrer
Edat: 47
Lloc de naixement: Barcelona
Un lloc per viure: Barcelona
Quina altra vida t'agradaria viure? M'agradaria ser dona
Un dramaturg de referència: David Mamet
Un llibre per rellegir: Moby Dick, de Herman Melville
Un actor/actriu predilecte: Jordi Boixaderas
Un espectacle teatral per recordar: El temps i els Conway, de J.B. Priestley, en el muntatge de Mario Gas al Teatre Condal
Una pel·lícula que t'hagi tocat l'ànima: Blade Runner, de Ridley Scott
Una cançó/peça musical que t'hauria agradat compondre: Tears in heaven, d'Eric Clapton
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t'agradaria col·laborar: Halle Berry
Una injustícia cultural: En la cultura no hi ha lleis i, per tant, no hi ha injustícies
Què t'anima? Walk of life, dels Dire Straits
Què et desanima? Veure el Barça jugar bé i no marcar ni un gol
Categories: General
14/11/2011: Abel Folk contra la paret
El paper d'Abel Folk en el món de l'espectacle recorda el d'una navalla suïssa: és capaç de fer de tot. Ha treballat en cinema, teatre i televisió, i des de tots els angles possibles: director, productor, actor, doblador... Ens ve a presentar l'adaptació al teatre dels 39 esglaons de Hitchcock en versió còmica, que dirigeix i protagonitza. Encara li queda, però, posar-se contra la paret.
Nom i cognoms: Abel Folk Gilsanz
Edat: 52
Lloc de naixement: La Farga de Bebiè (a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès)
Un lloc per viure: Alella (El Maresme)
Quina altra vida t'agradaria viure? No en tinc ni idea
Un actor de referència: Josep Maria Flotats
Una actriu de referència: Anna Lizaran
Un actor/actriu amb qui t'agradaria treballar (i encara no ho hagis fet): Per dir-ne un de possible, Carlos Hipólito
Un espectacle teatral per recordar: Els 39 esglaons
Una pel·lícula que t'hagi tocat l'ànima: Johnny va agafar el fusell, de Dalton Trumbo
Un llibre per llegir dues vegades: L'última trobada, de Sándor Márai
Una cançó/peça musical que t'hauria agradat compondre: Just the way you are, de Billy Joel
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t'agradaria col·laborar: Els germans Santilari (Pere i Josep)
Una injustícia cultural: La generalitzadíssima manca de criteri
Què t'anima? La meva família
Què et desanima? La manca d'il·lusió de la societat en aquest moment que ens ha tocat viure
Nom i cognoms: Abel Folk Gilsanz
Edat: 52
Lloc de naixement: La Farga de Bebiè (a cavall entre les comarques d'Osona i el Ripollès)
Un lloc per viure: Alella (El Maresme)
Quina altra vida t'agradaria viure? No en tinc ni idea
Un actor de referència: Josep Maria Flotats
Una actriu de referència: Anna Lizaran
Un actor/actriu amb qui t'agradaria treballar (i encara no ho hagis fet): Per dir-ne un de possible, Carlos Hipólito
Un espectacle teatral per recordar: Els 39 esglaons
Una pel·lícula que t'hagi tocat l'ànima: Johnny va agafar el fusell, de Dalton Trumbo
Un llibre per llegir dues vegades: L'última trobada, de Sándor Márai
Una cançó/peça musical que t'hauria agradat compondre: Just the way you are, de Billy Joel
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t'agradaria col·laborar: Els germans Santilari (Pere i Josep)
Una injustícia cultural: La generalitzadíssima manca de criteri
Què t'anima? La meva família
Què et desanima? La manca d'il·lusió de la societat en aquest moment que ens ha tocat viure
Categories: General
07/11/2011: Frederic Amat contra la paret
Artista total, polifacètic com pocs, Frederic Amat ha anat construint una obra lliure i sòlida, navegant constantment entre la pintura, el teatre i el cinema, i més enllà. Al programa ens parlarà dels seus últims treballs: una peça visual inspirada en La Pedrera, la "pluja de sang" a l'escala del Lliure de Gràcia o una façana plena d'ulls d'un hotel al centre de Barcelona. Frederic Amat es posa contra la paret.
Nom i cognoms: Frederic Amat Noguera
Edat: 59 anys
Lloc de naixement: Barcelona
Un lloc per viure: Entorn al Mediterrani i amb nomadisme constant cap a d'altres cultures
Quina altra vida t'agradaria viure? Una sense banquers ni polítics
Un pintor de referència: No tinc, sortosament, cap monoteïsme en pintura. Des del seu inici a les coves prehistòriques, la pintura ha estat una revelació constant i múltiple
Una exposició que t'hagi marcat: Temo l'home d'un sol llibre o d'una sola exposició… tot i això, destacaria les mostres de Miró a Barcelona als anys 60 (a l’Hospital de la Santa Creu i el Col·legi d’Arquitectes), perquè em van obrir, de molt jove, el desig de la creativitat plàstica
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t’agradaria col·laborar: Ja ha marxat, pero m’hagués agradat col·laborar amb Samuel Beckett
Un llibre per llegir dues vegades: Ho he fet no dues, sinó tres vegades, i a més he tingut el privilegi d'il·lustrar-lo: L'Odissea, d'Homer
Una cançó/peça musical que t'hagués agradat compondre: Sincerament, impossible escollir-ne una: és molta la música que ha acompanyat la meva vida. Soc feliç escoltant i mai he tingut el desig de compondre
Una pel·lícula que t’hagi tocat l'ànima: Andrei Rubliov, d’Andrei Tarkovski
Un espectacle teatral per recordar: Amb més de mig segle veient teatre, què dir-vos... Anotaré un espectacle de Peter Brook: El Mahabarata
Una injustícia cultural: La retallada actual dels polítics en educació, que no preveu el futur de canvi i preparació en la propera generació
A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): Als amics d'ara i de sempre
Què t'anima? L'amor i el desig
Què et desanima? La cobdícia, l’egoisme, l’oportunisme, la vulgaritat…
Nom i cognoms: Frederic Amat Noguera
Edat: 59 anys
Lloc de naixement: Barcelona
Un lloc per viure: Entorn al Mediterrani i amb nomadisme constant cap a d'altres cultures
Quina altra vida t'agradaria viure? Una sense banquers ni polítics
Un pintor de referència: No tinc, sortosament, cap monoteïsme en pintura. Des del seu inici a les coves prehistòriques, la pintura ha estat una revelació constant i múltiple
Una exposició que t'hagi marcat: Temo l'home d'un sol llibre o d'una sola exposició… tot i això, destacaria les mostres de Miró a Barcelona als anys 60 (a l’Hospital de la Santa Creu i el Col·legi d’Arquitectes), perquè em van obrir, de molt jove, el desig de la creativitat plàstica
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t’agradaria col·laborar: Ja ha marxat, pero m’hagués agradat col·laborar amb Samuel Beckett
Un llibre per llegir dues vegades: Ho he fet no dues, sinó tres vegades, i a més he tingut el privilegi d'il·lustrar-lo: L'Odissea, d'Homer
Una cançó/peça musical que t'hagués agradat compondre: Sincerament, impossible escollir-ne una: és molta la música que ha acompanyat la meva vida. Soc feliç escoltant i mai he tingut el desig de compondre
Una pel·lícula que t’hagi tocat l'ànima: Andrei Rubliov, d’Andrei Tarkovski
Un espectacle teatral per recordar: Amb més de mig segle veient teatre, què dir-vos... Anotaré un espectacle de Peter Brook: El Mahabarata
Una injustícia cultural: La retallada actual dels polítics en educació, que no preveu el futur de canvi i preparació en la propera generació
A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): Als amics d'ara i de sempre
Què t'anima? L'amor i el desig
Què et desanima? La cobdícia, l’egoisme, l’oportunisme, la vulgaritat…
Categories: General
07/11/2011: Jabier Muguruza contra la paret
Amb només 5 anys, Jabier Muguruza ja estava tocant l'acordió, l'instrument que ha marcat la seva carrera, i s'ha acabat convertint en una figura clau de l'escena musical vasca. Ens parlarà del seu nou disc, Bikote bat (Una parella), que ell mateix ha definit com a "intimista fins a l’extrem". Abans, Muguruza es posa contra la paret.
Nom i cognoms: Jabier Muguruza Ugarte
Edat: 51
Lloc de naixement: Irún
Un lloc per viure: Uno en el que también estén las personas queridas que marcharon
Quina altra vida t'agradaria viure? La de alguien al que cantaron canciones de cuna
Un músic de referència: Atahualpa Yupanqui
Una cançó que t'hagués agradat compondre: My song, de Keith Jarrett
Un concert que recordis (que no sigui teu): El de Mikel Laboa y Bob Dylan en Donostia
Una imatge de Barcelona/Catalunya: La luz... y el público, siempre interesado, preguntando...
Un llibre per llegir dues vegades: El camino que va a la ciudad, de Natalia Ginzburg
L’última pel·lícula que t'ha fet plorar: Alumbramiento, de Víctor Erice
L’última pel·lícula que t'ha fet riure: Tiempo de valientes, de Damián Szifron
A qui invitaries a sopar (que no coneguis)? A Núria Espert
Una injusticia cultural: Que se permitan ciertos programas
Què t'anima? Ser capaz, en estas circunstancias, de publicar una obra que me llena
Què et desanima? Que se reduzcan los presupuestos de cultura y educación
Nom i cognoms: Jabier Muguruza Ugarte
Edat: 51
Lloc de naixement: Irún
Un lloc per viure: Uno en el que también estén las personas queridas que marcharon
Quina altra vida t'agradaria viure? La de alguien al que cantaron canciones de cuna
Un músic de referència: Atahualpa Yupanqui
Una cançó que t'hagués agradat compondre: My song, de Keith Jarrett
Un concert que recordis (que no sigui teu): El de Mikel Laboa y Bob Dylan en Donostia
Una imatge de Barcelona/Catalunya: La luz... y el público, siempre interesado, preguntando...
Un llibre per llegir dues vegades: El camino que va a la ciudad, de Natalia Ginzburg
L’última pel·lícula que t'ha fet plorar: Alumbramiento, de Víctor Erice
L’última pel·lícula que t'ha fet riure: Tiempo de valientes, de Damián Szifron
A qui invitaries a sopar (que no coneguis)? A Núria Espert
Una injusticia cultural: Que se permitan ciertos programas
Què t'anima? Ser capaz, en estas circunstancias, de publicar una obra que me llena
Què et desanima? Que se reduzcan los presupuestos de cultura y educación
Categories: General
31/10/2011: Manolo García contra la paret
Un clàssic de l'escena pop-rock del nostre país, amb una trajectòria de més de tres dècades tant en solitari com en bandes com El Último de la Fila, Manolo García arriba a Ànima per a presentar-nos el seu particular hat-trick artístic: nou disc (Los dias intactos), nou llibre (El fruto de la rama más alta) i nova exposició a Barcelona dels seus dibuixos i pintures. Abans, però, es posa contra la paret.
Nom i Cognoms: Manuel García García
Edat: No jugo (no ens la vol dir, vaja...)
Lloc de naixement: Barcelona
Un lloc per viure: El centre d’Uruguai
Quina altra vida t'agradaria viure? La de pastor
Un músic/cantant de referència: David Bowie
Un disc imprescindible: Heroes, de David Bowie
Una cançó/peça musical que t'hagués agradat compondre: Knockin' on Heaven's Door, de Bob Dylan
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t'hagués agradat col·laborar: Marià Fortuny
Un pintor de referència: Albert Bierdstadt
Un llibre per llegir dues vegades: 2666, de Roberto Bolaño
Una pel·lícula que t'hagi tocat l'ànima: La Estrategia del Caracol, de Sergio Cabrera
Un programa de televisió: Redes (La 2)
Una injustícia cultural: El desmantellament de tota l'arquitectura industrial del Poblenou o la destrucció del barri de El Cabanyal a València
A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): Pere Casaldàliga
Què t'anima? El companyerisme
Què et desanima? L’enveja
Nom i Cognoms: Manuel García García
Edat: No jugo (no ens la vol dir, vaja...)
Lloc de naixement: Barcelona
Un lloc per viure: El centre d’Uruguai
Quina altra vida t'agradaria viure? La de pastor
Un músic/cantant de referència: David Bowie
Un disc imprescindible: Heroes, de David Bowie
Una cançó/peça musical que t'hagués agradat compondre: Knockin' on Heaven's Door, de Bob Dylan
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t'hagués agradat col·laborar: Marià Fortuny
Un pintor de referència: Albert Bierdstadt
Un llibre per llegir dues vegades: 2666, de Roberto Bolaño
Una pel·lícula que t'hagi tocat l'ànima: La Estrategia del Caracol, de Sergio Cabrera
Un programa de televisió: Redes (La 2)
Una injustícia cultural: El desmantellament de tota l'arquitectura industrial del Poblenou o la destrucció del barri de El Cabanyal a València
A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): Pere Casaldàliga
Què t'anima? El companyerisme
Què et desanima? L’enveja
Categories: General
21/10/2011: Ferran Torrent contra la paret
Escriure en català des de València (i sobre València) no és tasca fàcil. Ferran Torrent porta dues dècades fent-ho sense embuts i ha construït una obra extensa, amb una quinzena de novel·les -a més de guions de cinema, obres teatrals, assajos periodístics...- que ara amplia amb Ombres en la Nit. Home d’ofici, s’ha convertit per mèrits pròpis en un dels escriptors clau de novel·la negra al nostre país. Encara li falta, però, posar-se contra la paret.
Nom i Cognoms: Ferran Torrent i Llorca
Edat: 60
Lloc de naixement: Sedaví, a la província d'Horta Sud, València
Un lloc per viure: Ordina, a Ripoll
Quina altra vida t’agradaria viure? La mateixa
Un escriptor de referència: N’hi ha molts
Un llibre per llegir dues vegades: Diari de París i Apunts Caucasians (1941-1944), d’Ernst Jünger
Un llibre que has deixat a mitges: Molts
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t’agradaria col·laborar: Pep Guardiola
Una cançó/peça musical que t’hagués agradat compondre: Satisfaction, dels Rolling Stones
Una pel·lícula que t’hagi tocat l’ànima: Los falsificadores, de Stefan Ruzowitzky
Un espectacle en viu per recordar: Els gitanos que feien pujar una cabra per una escala tocant una trompeta (formen part del meu imaginari infantil)
Una injustícia cultural: N’hi ha tantes...
A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): Michel Houllebecq
Què t’anima? La gent amb fons humà
Què et desanima? El contrari
Nom i Cognoms: Ferran Torrent i Llorca
Edat: 60
Lloc de naixement: Sedaví, a la província d'Horta Sud, València
Un lloc per viure: Ordina, a Ripoll
Quina altra vida t’agradaria viure? La mateixa
Un escriptor de referència: N’hi ha molts
Un llibre per llegir dues vegades: Diari de París i Apunts Caucasians (1941-1944), d’Ernst Jünger
Un llibre que has deixat a mitges: Molts
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t’agradaria col·laborar: Pep Guardiola
Una cançó/peça musical que t’hagués agradat compondre: Satisfaction, dels Rolling Stones
Una pel·lícula que t’hagi tocat l’ànima: Los falsificadores, de Stefan Ruzowitzky
Un espectacle en viu per recordar: Els gitanos que feien pujar una cabra per una escala tocant una trompeta (formen part del meu imaginari infantil)
Una injustícia cultural: N’hi ha tantes...
A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): Michel Houllebecq
Què t’anima? La gent amb fons humà
Què et desanima? El contrari
Categories: General
17/10/2011: Maika Makovski contra la paret
Maika Makovski és sens dubte un nom a retenir. Aquesta mallorquina de sang andalusa i macedònia porta ja uns quants anys fondejant en els terrenys d'un rock fosc i punyent. Després de tres discos que l'han confirmada com una de les apostes més fermes del nostre panorama musical, Makovski s'ha posat sota les ordres del director d'escena Calixto Bieito a "Desaparecer". En signa la banda sonora i hi aporta una presència contundent. Al plató d'Ànima seurà al piano. Seurà al sofà. Però, abans, s'ha de posar contra la paret.
Nom i cognoms: Maika Makovski
Edat: 28
Lloc de naixement: Palma de Mallorca
Un lloc per viure: El camp verd
Quina altra vida t’agradaria viure? La d'una balena
Un nom de referència en l’àmbit de la música: Xarim Aresté (guitarrista)
Una cançó/peça musical que t’hagués agradat compondre: Shady Grove (cançó tradicional folk del segle XIII)
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t’agradaria col·laborar: David Lynch
Un llibre per llegir dues vegades: Un año pésimo, de John Fante
Una pel·lícula que t’hagi tocat l’ànima: Una historia verdadera, de David Lynch
Un programa de televisió: Saturday Night Live (NBC)
Una injustícia cultural: El capitalisme
A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): A Regina Mayer
Què et desanima? La gent aïllada
Què t’anima? La gent unint-se
Nom i cognoms: Maika Makovski
Edat: 28
Lloc de naixement: Palma de Mallorca
Un lloc per viure: El camp verd
Quina altra vida t’agradaria viure? La d'una balena
Un nom de referència en l’àmbit de la música: Xarim Aresté (guitarrista)
Una cançó/peça musical que t’hagués agradat compondre: Shady Grove (cançó tradicional folk del segle XIII)
Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t’agradaria col·laborar: David Lynch
Un llibre per llegir dues vegades: Un año pésimo, de John Fante
Una pel·lícula que t’hagi tocat l’ànima: Una historia verdadera, de David Lynch
Un programa de televisió: Saturday Night Live (NBC)
Una injustícia cultural: El capitalisme
A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): A Regina Mayer
Què et desanima? La gent aïllada
Què t’anima? La gent unint-se
Categories: General
