La majoria d'usuaris ja heu notat el que avançàvem fa uns mesos: el redisseny de la xarxa social de referència, Facebook. Després d'uns dies de proves, deixem anar unes quantes evidències:

- A Facebook saben que el seu principal valor -de fet, la seva raó de ser- és la interacció entre usuaris. Han volgut potenciar aquest aspecte posant en un lloc preeminent el mur. Ara escriure missatges al perfil dels amics és més fàcil.
- També és molt més senzill introduir un missatge d'estat. Els responsables de Facebook s'han adonat que aquesta prestació, que ja incorporen els programes de missatgeria instantània, és una de les que més utilitzen els usuaris. "Content perquè començo vacances", "A la fresca" o "Escoltant Tom Waits" són exemples dels missatges que s'hi deixen.
- Navegació per pestanyes: la informació de l'usuari o les seves fotos són ara més fàcils de localitzar gràcies a un menú de pestanyes ubicat a la part superior del perfil. En altres paraules: ara és més fàcil tafanejar la vida dels altres, que és l'activitat principal de la majoria d'usuaris de Facebook.
- La vista del perfil propi queda més clara. El disseny és molt més net. I arribar-hi és més fàcil: ara s'ha inclòs el nom de l'usuari al menú superior.
- Possibilitat de comentar i editar totes les activitats que apareixen al perfil. Per a això s'ha incorporat un discret enllaç a la part dreta de cada activitat, que només es fa visible quan es passa el ratolí per sobre.

I ja que parlem de xarxes socials, cal esmentar que LinkedIn, un lloc dedicat als contactes professionals, ha estrenat versió en castellà. Així els internautes que se sentin insegurs en anglès i que volen aprofitar les vacances per actualitzar currículum o per buscar noves possibilitats de feina, poden optar per un idioma que dominen una mica més. Malauradament, la traducció al català no està disponible, al contrari de Facebook, que va adaptar el web gràcies a les aportacions dels internautes.

Ja hem parlat alguna vegada que les persones que juguen habitualment amb videojocs no són tan sols els adolescents i joves. D'un temps ençà, la forquilla d'edat s'eixampla per sobre: el jugador tipus és cada vegada més veterà, ultrapassant amb escreix l'emblemàtica barrera dels 30 anys. A això cal sumar la creixent incorporació del públic femení a un sector que tradicionalment era dominat pels nois. A aquests canvis no és aliena la irrupció de la Wii, la consola de Nintendo que ha esdevingut tot un èxit de vendes gràcies a la seva innovadora concepció del videojoc.

Un estudi, però, porta les coses molt més enllà i alerta que l'ampliació dels jugadors no s'atura ni a la trentena ni a la quarentena. Una investigació que l'Entertainment Software Association (ESA) ha dut a terme als Estats Units conclou que un de cada quatre jugadors té més de 50 anys, un percentatge (25%) impensable fa només una dècada, quan l'afició al videojoc era mal vista si s'havia abandonat l'institut. Els departaments de màrqueting de més d'una empresa ja s'esmolen les ungles amb la dada, que obre unes perspectives de negoci inèdites, sobretot amb jocs com els coneguts Brain Training, també de Nintendo

L'estudi de l'ESA, anomenat "2008 Essential Facts About the Computer and Video Game Industry", també assegura que el 40% dels jugadors no són jugadors, sinó jugadores, i que l'edat mitjana de tots plegats és de 35 anys. Tot un avís per al nostre mercat.

Ja van causar una autèntica commoció quan van decidir oferir el seu últim àlbum, "In rainbows", de manera gratuïta a internet. I ara tornen a causar sensació amb el seu nou videoclip, "House of cards", que podeu veure en el vídeo adjunt. En primer lloc, és un producte exclusivament informàtic. No s'han fet servir càmeres. Són tot imatges generades per ordinador. Això no seria una novetat en si mateixa si no fos perquè el grup ha publicat el codi del clip amb llicència Creative Commons (CC), amb l'objectiu que els usuaris se'l baixin, el modifiquin com vulguin i en creïn les seves pròpies versions. A YouTube ja s'ha creat un canal amb aquest objectiu, i que mostra les primeres creacions. Aquí podeu trobar més informació i fins i tot un "making of".

La seva aposta no és només la de fer servir les noves tecnologies, sinó que va molt més enllà. És una nova manera de veure la creació de continguts audiovisuals i el negoci subsegüent (no ens enganyem: aquesta gent vol viure de la seva música, objectiu lloable on n'hi hagi). Hi havia molta gent que desconfiava de la iniciativa engegada amb "In rainbows" i ara diverses grans bandes es plantegen fer el mateix.

Ja hi ha desenes d'artistes que publiquen els seus videoclips amb llicència CC (que en facilita la distribució, la còpia i la manipulació, sempre que no sigui amb afany de lucre), però cap d'ells de la dimensió de Radiohead. Quin serà el següent?

Electronic Entertainment Expo, àlies E3. A pocs de vosaltres us sonarà aquest esdeveniment, però us assegurem que és un dels més importants del món pel que fa a les noves tecnologies. Només us hem de dir que en ell es presenten les darreres tendències en videojocs i videoconsoles, un sector que, recordem-ho, ja fa temps que factura més que tot Hollywood junt. Dit d'una altra manera, a l'E3, que se celebra aquesta setmana a Seattle, es decideix no només a què jugaràs d'aquí a uns mesos, sinó el destí de milers de milions d'euros.

I compte perquè quan diem a què jugaràs no ens referim només als usuaris de Wii, PlayStation3 o Xbox360, ni als de les consoles més petites tipus Nintendo DS o PSP. Els mòbils, la televisió digital terrestre o incomptables llocs web incorporen jocs cada vegada més complexos, sovint cosins llunyans dels que han triomfat a les grans consoles que dominen el mercat. Milers d'empreses viuen d'aquests nínxols de mercat, algunes d'elles catalanes.

Tot i que vivim un any que els experts qualifiquen de transició (cap dels grans fabricants presenta nous aparells), l'E3 sí que ens pot oferir alguns titulars que poden donar una idea de per on aniran els trets del futur del sector. I aquest dilluns ja hem conegut el primer gran titular: Microsoft ha decidit llançar als Estats Units i el Canadà una versió de 60 Gb de la seva Xbox 360, que susbtituïrà l'actual de 20 Gb. El preu? 349 dòlars, el mateix que costa ara mateix la de 20 Gb. Per facilitar la sortida dels estocs d'aquesta darrera, es rebaixa fins als 299 dòlars fins que se n'esgotin les existències.

Si esteu pensant en comprar-vos-en una, cal que tingueu en compte que no està previst que la versió de 60 Gb arribi a casa nostra. Si això no us ha agradat gaire i us voleu venjar del senyor Gates, només cal que aneu aquí i feu una partida a aquest joc que enfronta l'excap de Microsoft amb Steve Jobs, president d'Apple. Podeu jugar amb qualsevol dels dos personatges. O sigui que si teniu comptes pendents amb el senyor pometa pel tema iPhone, endavant.

Voleu veure Roses en 3D? Només heu d'instal·lar-vos Google Earth, el fantàstic programa cartogràfic del buscador nord-americà, i gaudir de les vistes. I és que aquesta vila empordanesa ha esdevingut la primera ciutat espanyola en disposar d'un mapa 3D complet a Google Earth, segons afirmen al mateix blog oficial de l'aplicació. Desconeixem la raó per la qual Roses ha tingut el privilegi de ser la primera en comptar amb aquest servei. De tota manera, és una bona notícia que Catalunya compti també per a Google.

Ja és aquí. El telèfon més desitjat de la història, l'iPhone, aterra aquest divendres a Espanya. I ho ha fet en versió 3G i equipat amb GPS, i a un preu molt més assequible que el seu "avantpassat" de primera generació. Com que ja n'hem parlat abastament, només farem referència a la política de preus amb què surt al mercat. Movistar, que en té l'exclusiva a Espanya, el llança amb unes tarifes que varien segons el consum de veu i dades que l'usuari estigui disposat a fer, i amb la condició de signar un contracte de dos anys de permanència com a client de la filial mòbil de Telefónica.

Tot i que el client s'estalviarà una despesa inicial considerable -si ho comparem amb les tarifes que fins ara s'aplicaven als Estats Units-, el preu per trucar des d'un iPhone durant 24 mesos no és precisament barat. Diversos llocs d'internet ja han criticat aquesta política de preus, i ja s'han publicat algunes comparatives que estudien quina és la millor opció i quin cost té, com aquesta o aquesta o aquesta. Ara la decisió és vostra. Potser aquests enllaços del 3cat24.cat i del propi VidaDigital us ajudaran:

Els rivals de l'iPhone
Què és l'iPhone?
Queixes perquè l'iPhone arriba amb comptagotes a Catalunya
Els webs de la CCMA, adaptats a l'iPhone
Hi ha vida més enllà de l'iPhone?

Sí, ho sabem. A internet passen massa coses alhora. Cada dos per tres hi ha serveis nous, webs que cal descobrir, aplicacions que prometen i aparells que canviaran la nostra vida. De vegades es fa difícil de seguir, oi? Doncs us portem una solució per saber d'un cop d'ull quines són les darreres tendències del moment, d'ara mateix, de l'estiu de 2008. Es tracta d'un gràfic elaborat per Matthew Inman, un dissenyador web nord-americà que, amb molta ironia, ha fet una boníssima foto fixa de l'estat de la qüestió.

Així, retrata els problemes de Twitter per mantenir el servei en marxa; les contradiccions d'aquells que van comprar l'iPhone quan va sortir i ara veuen com Apple treu altres models amb més prestacions i més barats; o el creixement de Facebook, la xarxa social del moment, contemplada de reüll per MySpace, que és la que té, de moment, més usuaris. També tenen el seu lloc el "rickrolling", el fet que Google ja indexi continguts en Flash, el dia de la descàrrega de Firefox 3 o el vídeo "Two girls one cup".

Fins ara semblava que certes tècniques d'animació en 3D eren patrimoni dels grans estudis de Hollywood. Com per exemple el MoCap, que fa servir platós i càmeres especials, i actors coberts amb sensors que serveixen perquè uns potents ordinadors capturin i processin els moviments del seu cos. Pel·lícules com "Beowulf", "Monster house" o "Polar express" s'han basat en aquesta tècnica que obre noves perspectives en el món dels dibuixos animats.

TV3 estrenarà la temporada que ve una sèrie basada en aquestes tècniques i feta a casa nostra. Es tracta de "Sweesters, virtual room", una coproducció obra d'Eddadesign, un estudi català amb seu al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès. L'empresa disposa d'un plató especial adaptat al sistema Vicon MX, el més avançat eper a la captura digital del moviment (MoCap vol dir precisament això). És la primera productora d'Espanya equipada amb aquest sistema. I aquí en podeu veure algunes de les particularitats:

La imatge dels voltants de la botiga Apple a la Cinquena Avinguda de Nova York és, si més no, curiosa: desenes de persones acampades al davant de la porta, amb sacs de dormir, gandules, coixins, menjar preparat... Estan esperant el llançament, aquest divendres 11, de la nova generació de l'iPhone, més barat, amb més capacitat i equipat amb tecnologia 3G. Faran ni més ni menys que cinc dies de cua, dormint al ras, per ser els primers en aconseguir-ne un. Aquí i aquí se'n fan ressò.

Poques persones haguessin pensat que el mòbil d'Apple fos capaç de despertar tanta expectació. Però des de la seva presentació, ara fa un any, l'aparell no ha fet altra cosa que engreixar els comptes de facturació de la marca de la pometa i d'algunes operadores que l'han aconseguit en exclusiva. L'anunci de la segona generació del mòbil (aquí, un vídeo explicatiu de les noves prestacions) ha fet pujar encara més la cotització d'Apple a la borsa de Nova York.

De moment no hi ha cues a les botigues espanyoles, però no es descarta que a mesura que s'acosti el pròxim divendres (data també de l'arribada del telèfon a Espanya) l'expectació augmenti i provoqui situacions similars. De fet, Telefónica prepara una gran botiga en ple centre de Madrid que obrirà el mateix dia del llançament. I també ha anunciat una roda de premsa pel dia 10 on molt probablement farà públic el preu de venda i les tarifes de l'iPhone. Recordem que al mercat espanyol la filial mòbil de Telefónica, Movistar, tindrà l'exclusiva de comercialització de l'aparell.

La realitat i el món que només existeix a la pantalla es donen la mà en una curiosa iniciativa del dissenyador gràfic Lee Vidal. Ha elaborat una sèrie de fotografies d'escenaris reals on hi ha inserit populars figures de videojocs clàssics.

D'aquesta manera trobem en Mario i el seu col·laborador Luigi (sí, els de Nintendo) pujant a un gratacels mentre esquiven els barrils que els llança el goril·la gegant de "Donkey Kong". O una carretera de muntanya qualsevol amb una corba al fons, on destaca la poderosa figura del Ferrari Testarossa d'"Out run". O en Ken, el lluitador ros d'"Street fighter", deixant fora de combat en Honda en un tatami real. Totes les imatges les podeu veure al lloc de Lee Vidal o aquí.

Però hi ha qui porta aquesta curiositat una mica més enllà. Aquest lloc recull un seguit de vídeos que mostren com un videojoc no s'ha de quedar necessàriament a l'altra banda del monitor. Són recreacions reals d'aplicacions tan populars com "Los sims", "Super Mario kart" o "Tekken". El millor, segons el nostre criteri és el dedicat a "Donkey Kong", una autèntica obra d'enginyeria que no ens resistim a inserir aquí: